Festa del patró del poble

8-9-10-11 de Novembre
Festa major d'hivern.
SANT MENNA.  Patró de Sentmenat.
                                                 
     (Consultar programe d'activitats.)


Parroquia de Sant Menna. Misa a la tarda.






Sant Menna d'Egipte.



Llegenda de les relíquies
El cos de Menna va ser llençat al foc, però no va sofrir danys.
 La germana de Menna va poder recuperar-lo, comprant els soldats,
 i el va portar a Alexandria, on el sebollí a una església.
 Durant el papat d'Atanasi d'Alexandria, un àngel li aparegué
 i li digué que carregués el cos de Menna en un camell i el portés
al desert, cap a l'oest. En un punt del camí, al llac Mareotis, prop
 de la ciutat, el camell s'aturà i no volgué avançar més: en aquell punt
 va ser enterrat el cos del sant.
Els berbers de la Pentàpolis es van aixecar i el governador romà,
 en secret, va prendre el cos de Sant Menna perquè protegís la ciutat.
 El governador va derrotar els berbers i va tornar a Alexandria.
 No obstant això, no va retornar el cos sant a la seva sepultura i volia
conservar-lo a la ciutat. En passar pel llac Mareotis, el camell que
portava el cos no va voler continuar: justament al mateix lloc on havia
 estat sebollit el sant, va aturar-se i es va agenollar. Van canviar el cos
de camell, però el segon camell va fer el mateix i va agenollar-se
davant l'antiga tomba. El governador, entenent la voluntat divina,
 va enterrar-hi el cos dintre d'un taüt d'argent.

Racons bonics

Racons bonics per passejar per Sentmenat.

       La Basseta del Castell.

Biblioteca

Biblioteca Federic Alfonso i Orfila(1913)
Fa 90 anys del naixament de Federic Alfonso i Orfila.
El poeta que estiuejava a Sentmenat.

Nou persaments patriòtics Il·lustrador, pintor i historiador local

Un poble no pot entonar lliurement el càntic de llibertat mentre tingui la seva parla esclavitzada. Catalunya podrà canviar molt en la seva fesomia, podran desaparèixer costums i tradicions, podrà semblar que decauen les nostres característiques racials; però l'ànima catalana mai no morirà, perquè les ànimes són immortals. Si jo negués Catalunya, fóra com si digués als catalans: No sou germans meus! No cregueu que un poble esclau pugui viure amb tanta joia com un poble lliure. També canta el rossinyol engabiat... però mai son cant serà alegre i triomfal com el que canta ple de llibertat en els boscos. No odieu els pobles que us han fet mal; al contrari, estimeu-los molt i guanyareu per la fraternitat ço que ells us prenien per la força. Com es veu que els homes que ens negaven la llibertat no coneixen el colpidor suplici de no poder cridar a plena llum el nom de la pàtria! Jesús en predicar la llibertat dels individus, proclamava també la dels pobles, santa, dolça, portadora de pau eterna. Per què no volem acceptar-la i seguir-la tots els homes? La fraternitat universal no existirà mentre no siguin lliures tots els pobles. Si cada home en si és lliure, perquè no por ésser-ho el poble per tots constituït?

Octubre 2013

 Els alumnes de L'Esplai.

Tornem a reempendre el blog.

A la tardor....castanyes...

Dijous 31-10-2013 Castanyada a L'ESPLAI.

 
 
 

Puig de la Creu

Diumenge dia tres de Novembre els caminaires pujarem al Puig de la Creu.
Després menjarem un arroç cuinat per voluntaris que no caminen peró els hi agrada menjar be.

 

 

Coca de Sant Joan

Assajant la coca per Sant Joan.

De pasta de full amb crema.

 

    Ingredients:

          Mig litre de llet  (fer una crema pastissera)   

          Deixar refredar la crema perque espessi.

          2 clares d'ou

          Un grapat de pinyons

          1 làmina de pasta de full.

          1 tassa de sucre.

                                        

   Elaboració:

Fem la crema i la deixem refredar.

Muntem les clares a punt de neu.

 

Estirem la pasta de full sobre paper del forn, untat amb mantega.

 i l'aixamplem una mica amb el corrò, perque quedi mes prima.

Posem la crema a sobre la meitat i doblem l'altre mitat per tapar-la.

Ajuntem be les bores perque al coure no surti la crema.

Posem a sobre les clares muntades.

A sobre escampem el sucre i els pinyons,

La posem al forn, ja escalfat a 180º/190º  ....35/40 minuts, foc a dalt i baix.
 vigilant

que els pinyons no es cremin.

Bon profit.

 

 



Font de Can Roure.

Font de Can Roure .
Ja esta descoberta .
Ja han trobat l'aigua de la mina.

 

 

La paret de la font descoberta.

Peu de la Font
 

La mina

Rec de la mina cap a la riera.

L'aigua arriba a la riera.

 

 

 



 

Els plàtans.

 

 

 

El pas esta prohibit als vehicles degut al robatoris
que s'han produït, d'estris dels camps dels propietaris
que encara conrean la terra.
Només s'hi pot anar a peu.

 

 

 

 

Llibres

Estic llegint el llibre del Roger Vilà, fill de Sentmenat.  Es molt maco.

Es un passeig pel priorat, on van neixer el seu pare i els seus avis.

Marges

Roger Vilà Padró

                  

Edicion 1
Año Edición 2013

             

Sinopsis

Una novel·la sobre el retorn. Un cant al Priorat, al seu paisatge i a la seva gent. En Menna, el protagonista de Marges, té quaranta anys i viu un moment de crisi existencial. És per això que ... [+]

Una novel·la sobre el retorn. Un cant al Priorat, al seu paisatge i a la seva gent.
 En Menna, el protagonista de Marges, té quaranta anys i viu un moment de
 crisi existencial. És per això que ha decidit passar tot el mes de juliol al Priorat,
al poble de Margalef, d’on és originari el seu pare. L’excusa és estudiar
 els marges de pedra seca que parcel•len el petit país. Però, més enllà d’això,
 en Menna, profundament identificat amb aquest paisatge i acompanyat per
 algunes de les figures que el poblen, aconseguirà travessar amb èxit aquest pas
 delicat de la seva existència. [-]



Ermita de Sant Salvador.
Margalef



Marge.

 

 

Ja he acabat el llibre, i m'ha agradat molt. Es molt fácil de llegir

i molt poetic...

Despres de seguir camins, pujar i vaixar turons, veure parets de pedra seca,

i molts pobles de cap a cap del priorat, en un repas d'uns apunts,

 cap el final, diu....

....Sota el castell ruïnós, un casalot gòtic de grans dimensions, hi ha la falda

 del turó on s'aixeca, travessada per un camí ocult entre els arbres. Al peu,

un camp de conreu s'estén fins al llit de la riera. O a l'inrevés.  Des de la riera,

sobre el marge argilós hi ha el camp, la falda del turó coberta d'arbres i

 el castell damunt de tot. A la dreta, el pont travessa la riera, amb plàtans

 a banda i banda, més camps, més marges; en alguns, a l'abast, hi neixen

brots de regalèssia. Es un paisatge del Vallès. A l'esquerra, riera amunt,

el Puig de la Creu es retalla en el cel, senyoreja el castell, turó, camps

 i marges i el poble comença just on acaben les dues fileres de plàtans...

(no us sona aquest troç).??

 

Es ideal per caminaires, per descubrir les terres del Priorat.

.....

 

Fira del Cargol

                                   Fira del cargol 2013

Hola nois...!!!

Si aneu directament al blog-Sentmenat el meu poble
 ho trobareu tot una mica mes endressat.

Diumenge al matí al Salonet del Coro
Faran mes monòlegs.  a les 12'30.

  No trobo el programa del
                                                                                                            2013.
                 

Ja falta poc   perquè Sentmenat torni a celebrar la Festa Major de Primavera, també

 anomenada Festa del Cargol, després de més d'una trentena d'anys sense fer-ho,

 i que els comerciants de Sentmenat han transformat en fira.

Dissabte a les quatre de la tarda s'obriran les portes del pavelló Primer de Maig,

 que acollirà desenes d'activitats durant tot el cap de setmana. A les cinc es farà

 la inauguració oficial, amb balls tradicionals, un torneig de bàsquet 3x3,

 organitzat per Bàsquet Sentmenat, i una ballada Country, a càrrec del

grup de Country de la Societat Coral. Si el 1916 només s'anunciava un ball,
 en aquesta nova etapa, els comerciants han preparat un programa farcit d'activitats.

 

 

1916 Festa Major.

Poetes de Sentmenat

La Palmera

Hi ha pocs arbres tant polèmics

com la palma tropical.

La rebutgen a les rondes,

molts lifan escarafalls.

Que aquest arbre no és autòcton.

Que és millor el pi pinyoner.

Que la palma ens roba l'aigua

que li cal al plataner.

Emigrant entre les plantes

sense títol ni papers.

Enyorada de les plàtges

on el sol surt més calent

.

Dóna't pressa a ser de casa.

Espavila't a fer amics.

Fes-nos ombres per les plàces

i et voldrà la gent d'aquí.

        Salvador Faura Sabé.(Fill de Sentmenat)

Poblicat al BLOC MARAGALL , 21-7-2012

 

 

Palmera del Huerto del Cura. A Elx.



 







Monedes i bitllets

Els diners que s'utilitzaven a Sentmenat l'any 1937
 en plena guerra civil..???

Algú sap qui va fer el dibuix del bitllet..??

  (Va ser algun jove de Sentmenat)