En aquests dies que es tradició recollir
herves remeieres, trobo adient posar
aquest poeme del Jaume.
Trementinaires
Trementinaires de l'altura,
que en els plans volies vaixar,
portaves cenyida a la cintura,
uns remeis per poder curar.
Marxaves de casa teva,
sobre l'esquena un sarró,
caminant per la carena,
al temps, que feia més fredor.
Les cases de pagès t'acollien,
la roba, et deixen rentar,
tu els venies medicina,
per uns rals poder guanyar.
Senders estrets recorries,
pels indrets poder arribar,
boscos, rius i turmentes,
amb valentia, desafiar.
Quin esperit té una mare,
com es pot tant estimar,
caminant per aquets mons,
pel seu fill alimentar.
Jaume Baigual i Rusiñol
Maig 2012
