Roser de verd punxent
amb roses vermelles i altives,
et mous al compàs del vent
amb fragancies sensitives.
Orgullós de roses divines,
no et deixes amansir,
claves les teves espines
perquè ningú les pugui collir.
De l'esqueix cau una rosa
en el desert i antic camí,
encara que ningú l'olori
el seu perfum sempre oferí.
La pau d'aquesta rosa
no l'afecta l'oblit,
doncs alla segueix sola,
lluint el semblant bonic.
Jaume Baigual i Rusiñol.
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario