Un poble no pot entonar lliurement el càntic de llibertat mentre tingui la seva parla esclavitzada.
Catalunya podrà canviar molt en la seva fesomia, podran desaparèixer costums i tradicions, podrà semblar que decauen les nostres característiques racials; però l'ànima catalana mai no morirà, perquè les ànimes són immortals.
Si jo negués Catalunya, fóra com si digués als catalans: No sou germans meus!
No cregueu que un poble esclau pugui viure amb tanta joia com un poble lliure. També canta el rossinyol engabiat... però mai son cant serà alegre i triomfal com el que canta ple de llibertat en els boscos.
No odieu els pobles que us han fet mal; al contrari, estimeu-los molt i guanyareu per la fraternitat ço que ells us prenien per la força.
Com es veu que els homes que ens negaven la llibertat no coneixen el colpidor suplici de no poder cridar a plena llum el nom de la pàtria!
Jesús en predicar la llibertat dels individus, proclamava també la dels pobles, santa, dolça, portadora de pau eterna. Per què no volem acceptar-la i seguir-la tots els homes?
La fraternitat universal no existirà mentre no siguin lliures tots els pobles.
Si cada home en si és lliure, perquè no por ésser-ho el poble per tots constituït?
F.A.O. (estiuejant de Sentmenat )
|
